viernes, 5 de diciembre de 2008

Ja sabem algunes coses més de'n Santi

En Santi es dormilega (suposo que també està esgotat pel part i per les emocions d'ahir). No és panxa-content com el seu pare (Gràcies a Déu!), es comforma amb mitja onsa de llet de tant en tant. Espero que quan arribi l'hora de les papilles no haguem d'estar donant-li a dues mans com me les havien de donar a mi.

En Santi, és seriòs, molt seriòs, suposo que pel mateix de que se la passa dormint, no te massa temps per riure i apart, tampoc se li pot demanar massa amb 3 dies de vida.

Sembla ser (és una mica agosserat a hores d'ara) que tindrà els ulls clars. Amb lo poquet que ha obert els ulls, sembla ser que els té blaus, pero podríen acabar sent verds o grisos. Una preciositat o no?

Li agrada dormir panxa enlaire i amb les mans aprop de la boca o en una espècie de guardia de boxa (amb les mans enlaire).

No li agrada massa que el magregin. Quan l'estem canviant és fa una boleta i comensa a rondinar però com ja us he dit, no plora massa. Aquesta nit ens ha deixat dormir bastant, que jo recordi només s'ha despertat una vegada rondinant, l'hem calmat i ja tà. Lo qual és un alleujament total, perquè això si em feia patir molt.

Tornant al seu aspecte i després de veure els vostres comentaris en aquest blog i al blog de l'Anna, us dirè que en general, el nas si que el té com sa mare pero la punta del nas la té com jo, com de ganxet. Afortunadament les orelles, les ha tret com sa mare i no com l'avi o el vesavi. Les té petites i rodonetes. L'únic que ha heretat de mi és un dobleg a la punta de l'orella que li donarà un aire especial i lo qual m'omple d´orgull.

Els cabells els té de color cafè ( o sigui de color castany mig clar ). I tot sembla indicar que els tindrà llisos o ondulats (com el seu pare!!!!).

La boca si la té com sa mare. No hi ha cap mena de dubte. Quan dorm, li agrada fer "morritos" i jugar a treure la llengua (lo qual ens porta bojos perquè pensem que té gana i només està "jugant". En realitat és un reflex).

De totes maneres, cada cop que me'l miro li veig la cara diferent així que em sembla que teniu raó: potser és massa aviat per trobar-li semblances.

En fí, com veieu, i jo no esperava una altra cosa. Aquest nen em porta boig i n'estic enamorat.

3 comentarios:

(A)Nneta dijo...

Va homeeeeeeeeeeee posa fotos per veure-li aquests ulls, aquest cabell.... va q ens en morim de ganesssssss!

Anónimo dijo...

HOLA ALBERT SOL EL AVI DEN SANTI JA TINC GANAS DE VEUREL PERQUE AMB EL QUE ESPLICAS A DE SER UNA MONADA VEUREL AMB DIRECTE JA FARAS CUAN ESTIGUES DESCANSAT FORSES FOTOS SI POT SER ENVIALAS AMB TAMAÑ MES GRAN I AMB FORCE RESOLUCIO JA QUE AL TREURE PER IMPRESORA QUEDA MOT DIFUMINAT BUENO NEN ESPERO QUE TOT VAGI BE
I MEL CUIDIS BE PETONS PER TOTS "EL AVI MADE IN SPAIN" ABURRRRRRRRRRRRR

Anónimo dijo...

els nens tan repetits no podan riura , no podan veura fins almenos un mes , si et posas mol al deban , fins als tres mesus no podan distinji prou el que miran , i per ultim el culo dels ulls tambe cambia