PRIMERES IMPRESSIONS

Uffffffff! Ahir va ser un día ple d'emocions!

La primera i més important la de quedar-se tranquil sabent que la Karen i en Santi ja son a casa i que ja podem veure en Santi tota l'estona que vulguem i podem tocar-lo, parlar-li i fer el que vulguem i quan vulguem.

La segona és el patiment que et genera qualsevol cosa que fa que no t'esperes o no saps perquè. Que si plora, que si fa sorollets, que si es mou, que si no es mou... I et poses histèric.

Ahir vam tenir dos petits moments de pànic : el primer a l'hospital quan passava l'estona i no sortien ni la Karen ni el nen. I es que hi havia moltes noies que sortien sense nen. La segona, també per culpa dels de l'hospital perquè malgrat que sabien que la Karen no tenia prou llet, no li van dir pas quina llet de substitució li podíem donar (es veu que no pot ser qualsevol), així que quan va arribar l'hora de que en Santi mengés no sabíem pas que fer i ens vem posar ben nerviosos els tres.

També em sento totalment aclaparat : ni puc deixar de veure'l, ni puc pensar en una altra cosa, i apart avui m'ha costat un ou venir a treballar sabent que el deixava a casa i no el podria veure fins al vespre.

Lo bo és que ja es divendres i tinc tot el cap de setmana per estar amb ell.

Sembla que en Santi serà ben tranquil, com jo vaig dir que seria i al contrari del que pensava tothom. Home, alguna cosa havia de treure del seu pare, no? Tot i que ja hi ha varies persones que em diuen que s'assembla a mi. A mi la veritat, la primera impressió va ser que s'assemblava molt a la meva germana...

La qüestió és que se la passa dormint pobret i menja més aviat poquet.

Ahir, com que estavem preocupats per la llet el vam portar al pediatra i ens va dir que tot estava bé. L'únic a destacar és que li van estafar dos centimetres d'alsada i li van regalar 25 grams de pes quan va nèixer. En Santi pesa 3 Kgs 75 gr (enlloc de 3 Kgs 100 gr) i medeix 51 cm (enlloc de 49 cm com diu l'acta de naixement).