Menjar

Sembla ser que en Santi ja va menjant una mica més (de mitja onsa en mitja onsa de llet, però algo es algo). El que passa és que la llet que li vam comprar ahir no li acaba d'agradar massa. Diu la Karen que l'escup, així que probarem amb la que ens va recomanar el pediatra ahir a veure si li agrada al senyor. Espero que si l'encertem aquesta vegada perquè la veritat si es una mica caret un pot de llet en pols per nadons.

A veure si no ens sortirà exigent amb el menjar, el gourmet aquest.

Home, que no li vam comprar qualsevol merdeta de llet, n'hi vam comprar una de bona. Però mira, sembla que no li agrada.

Mentrestant ja m'han donat dos o tres remeis casolans pel tema de la llet materna i els probarem per veure si funcionen i li baixa la llet a la Karen. Apart, el pediatra ens va receptar una cosa que malgrat que no té res a veure amb l'embarass (és un digestiu) té l'efecte secundari d'estimular la producció de prolactina a l'hipotàlam. La prolactina és precisament la hormona que entre d'altres coses estimula la producció de llet en les mares. A veure que passa, no?

Vosaltres ja sabeu que és super-important que els nadons prenguin llet materna perquè a travès d'ella reben anticossos, vitamines i nutrients que ells encara no poden sintetitzar i entre altres coses ajuden a reforsar el seu sistema inmunològic i a protegir-los d'algunes malalties. No cal que us ho expliqui, oi?

De totes maneres, en Santi no sembla massa preocupat pel tema del menjar. Suposo que si realment tinguès o passès gana es posaria a plorar a tot volum com feia el meu nebot i no ho ha fet, així que estem bastant tranquils ara per ara. Ja ens va dir el metge que aquests primers mesos seria molt irregular a l'hora de demanar menjar.