Herencia

En Santi ja va apuntant maneres. Apart de que vol estar menjant cada 5 minuts (lo qual tenint el pare que té, no m'extranya ni lo més mínim) està agafant la mania de que quan té gana es fica les mans a la boca (de vegades senceres!) i es comensa a llepar els dits mentres amb l'altre ma s'agafa l'orella.

Als que ens vau veure a nosaltres de petits ja sabeu perquè em crida l'atenció, oi?

Aquest cap de setmana en Santi va coneixer els seus cosins. Ell, els va rebre amb bastanta indiferencia (encara és massa petit, pobret) però els altres estaven ben emocionats. Jo tenia por per l'Àngel, el mitjà, em pensava que tindria un atac de gelos o algo semblant pero es va limitar a preguntarme si seguiriem jugant junts a la PS2 ara que ja tenia el meu fill, li vaig dir que no es preocupès que si i santes pasqües, como si nada hubiera pasado. Ay, Santa Inocència! Nosaltres patint pels gelos i a ell només li preocupa si jugarem o no... De fet, els nens sempre et surten amb cada cosa que et deixa amb dos pams de nas, que no sé pas...

Fins i tot en Miguel, pobret, que té un any i mig, anava ben emocionat i parava les manetes per carregar en Santi i li anava a fer "caricies" cada dos per tres (ho poso entre cometes perquè té una idea una mica brusca, per dir-ho d'alguna manera, del que és una caricia). Lo bo que desde que la Karen estava embarassada el vam acostumar a acariciar-li la panxa i a la seva manera, que és molt inteligent, igual que els seus germans, ja ha entès que en Santi és el que estava allà dins perquè a la panxa de la Karen no s'hi ha acostat per res).

Els tiets i futurs padrins, estàn que no van al WC (per dir-ho d'una manera fina) amb el seu nebot. Aquest cap de setmana, el meu cunyat no va marxar a casa seva i no va estar content fins que no va banyar el seu futur fillol i dissabte a la tarda van marxar i van tornar carregats amb coses i més coses que en Santi necessitava i que jo no havia pogut anar a comprar.