Ahir diumenge va ser la súper-festa-pocoyó de'n Santi per celebrar el seu primer any de vida.
Ens va agradar molt el saló on vam fer la festa. Apart de que era molt més barat que el lloc on vam celebrar el seu bateig, en el paquet ens hi entràven moltes més coses: els cambrers, la música, els plats, gots i cuberts dels adults, els jocs dels nens, etcètera...
La cosa va anar prou bé fins que a l'hora de trencar la pinyata a en Santi, no li va fer massa gràcia això de que li trenquèssin el seu Pocoyo gegant. Val a dir, que qualsevol semblança de la pinyata amb en Pocoyó era mera coincidència (com podeu veure a la foto). La cuestió és que la pinyata era un regal dels seus padrins i tampoc era qûestió de fer un lleig, la intenció és el que compta, no?
Apart d'aquest incident, després del qual, en Santi va penjar morros i no va haver-hi manera humana de canviar-li l'expressió fins que va arribar el pocoyó-pastís. Al qual no va fer-li pas lletjos com podeu veure. La Karen el va asseure a un costat del pastís i el tio, disimuladament li anava fotent mà (en realitat li fotia dit, dit que a continuació es llepava amb fruició). I el tio menja i menja, "bien quitado de la pena" que diuen per aquí.
Ens va agradar molt el saló on vam fer la festa. Apart de que era molt més barat que el lloc on vam celebrar el seu bateig, en el paquet ens hi entràven moltes més coses: els cambrers, la música, els plats, gots i cuberts dels adults, els jocs dels nens, etcètera...En Santi va sentir predilecció per un inflable que tenia una piscina de pilotetes a un costat. Només tinc fotos de la piscina de pilotetes perquè l'inflable era tancat per una malla i les fotos haguèssin sortit fosques, pero també li vam ficar a dins i el paio es petava el cul allà dins. Com que els altres nens saltaven i caminaven, ell sentia com se li movia el terra i li feia la mar de gràcia tot plegat. Dos o tres vegades, es va acostar a la malla que tancava l'inflable i s'hi va amorrar fent ganyotes als que estavem disfrutant a fora.
A la foto, en Santi estaba mig-adormidet i per això fa aquesta careta.
La veritat, si ens vam gastar un munt de diners, si estem cansats fins a l'infinit perquè ha estat un cap de setmana interminable de viatges amunt i avall, si ens morim de son perquè pràcticament no hem dormit com Déu mana desde dijous pero la veritat és que només de veure com va disfrutar la seva festa en Santi, i d'haver sentit tot el que hem sentit, entre d'altres coses orgull de tenir un nen tan guapo i tan intel·ligent que te'l menjaries a cada estona, val la pena passar-hi les vegades que calgui.
La Odisea va començar divendres: la Karen i la meva sogre van anar a comprar els dolços/caramels/xocolatines i similars per posar a les bossetes que es regalarien als nens. Prèviament, haviem anat a Portales (una zona especialitzada en festes) a comprar les invitacions, i les capsetes de cartró (que es plegaven formant una maleteta) on posariem tot això. Tot plegat de'n Pocoyó, com no.
Dissabte al matí, ens vam llevar d'hora per anar al Mercat de la Mercè a comprar gairebé tot el que li calia a la meva sogre per preparar el menjar. El mercat de la Mercè, és el mercat més gran de la ciutat, ocupa varies naus d'un tamany considerable a un costat del centre de la ciutat. Perquè us en feu una idea, penseu que hi ha una nau del tamany del mercat de la boqueria només de verdures, una altra només per carns i pollastres, una altre pel peix, una altra per la fruita, etcètera, etcètera, etcètera. Això de per sí, ja va ser cansat perquè evidentment, hi havia una gentada que feia esparverar i a sobre del caos, carregats com mules amb carn i verdures.
Arribant a casa, vam descansar mínimament, i cap a Portales un altre cop a comprar gots i plats de'n Pocoyó, més capsetes de dolços i els pals per fer les "banderillas", que no són res més que saltxixes rebossades d'una especie de massa de farina i que era el menú dels nens.
A la tarda-vespre, vam anar a comprar dos o tres coses que encara faltaven (entre d'altres la llet de'n Santi, que ja s'havia acabat), a comprar el dinar/sopar i després de sopar, a tallar verdures i carn fins a la sacietat. Resultat: vaig anar a dormir a les 4:30 a.m.
Diumenge les coses no es van relaxar pas massa. Torna't a llevar d'hora, baixa a encendre el carbó perquè la teva sogra pugui cuinar, arreglat, surt escopetejat perquè es tard i s'ha d'anar a buscar el pastís, ves a deixar el pastís, torna a casa a buscar el menjar, ves a deixar el menjar i ves de cul tota la festa preocupant-te de que tot estigui bé pels convidats. Torna a casa, observa el caos que vam deixar al nostre pas entre dissabte i diumenge, intenta trobar l'ordre comptant amb tot el que li van regalar a en Santi i ves a dormir a la 1:00 a.m. aproximadament per llevarte a les 5:30 a.m. per anar a treballar i a sobre, dilluns...
De totes maneres, com us dic, no me'n penedeixo ni lo més mínim. Només de veure lo que va disfrutar dins l'inflable i amb el pastís val ben bé la pena. Apart us tinc una petita sorpresa que no puc desvetllar fins més endavant. Shhhhhhhhhhh!
