En Santi, 1 any 3 mesos, 2 setmanes i pico

En Santi, deixant de banda espectacles lamentables com el del "Danonino" altrament conegut com a "Petite Suisse" és un nen que enamora.

Home, esclar que ho dic perquè soc el seu pare pero és que no només m'enamora a mí, és que enamora tothom.

Quan està de bones, que és la major part del temps, és un nen dolç, simpàtic i una mica pallaso. Li encanta estar-li fent petons a sa mare i de tant en tant surt corrents per tornar i llençar-se sobre teu per fer-te una abraçada ben forta.

Li encanta jugar per terra, sobretot amb els seus cotxets, però el que més li agrada (literalment el fa parar boig i totalment fora de control) són els gossos i els avions. Això sí, els avions volant, perquè quan els veu a terra no li criden pas massa l'atenció. Li encanta veure com els avions passen per sobre de casa i s'emociona i els diu adeu amb la maneta. També els senyala i diu : "AVÁ, AVÁ!" que vol dir "AHÍ VA, AHÍ VA" o també diu: "AVUN, TÁ" que vol dir "AVIÓN, AHÍ ESTÁ".

Una altra cosa, que li encanta i això ja ho sabeu, és en Pocoyó. Hem aconseguit que digui ELI ("EYI"), POP ("PEP"), PATO ("PATA"), LULA (algo així com "LOALA") pero no aconseguim de cap de les maneres que digui "POCOYO" enlloc de "PATA", ho tenim pendent.

Les classes de català van prou bé: ja sap dir pop (pep), peix (pe o petsss), tortuga (algo així com tatooya), peu (pe), galeta (ateta), sopa (apa), aigua (awa), avi, iaia, tieta (tata), madrina (manina)...

Amb els noms també anem prou bé : Anna, Pepe, Merche (meche), Arnau (nau), Montse (Monne), Juana (jana), Belén (menen), Marcela (mayeya o mayela)...

El tio s'ho passa pipa a la dutxa (això sí, menys quan li cau l'aigua al cap que es posa mig nerviós, però m'ha dit la Karen que això ho fan tots els nens) pero s'ho passa encara millor quan el posem a la banyera amb els seus ninos.

En Santi ens sorprén de tant en tant amb coses que ningú no li ha ensenyat com per exemple el dia que va pujar tot sol al silló i me'l vaig trobar assentat al costat o el dia que es va despertar i em va dir "bon día"...

I es que en Santi, apart de tot això, és ben intel·ligent i ho aprèn tot amb una velocitat que em fa posar els pèls de punta. No fa pas massa (uns dos mesos) vam haver de canviar les baldes del bressol perquè el tio havia après a obrirles i tancarles només de veure com ho feiem nosaltres...Una passada!

En Santi no fa pas massa marranades per menjar, l´únic que un ha de fer les mil i una tonteries i mitja perquè li agrada molt fer el ronso. Això sí, quan vol menjar sol, vol menjar sol i no li intentis ficar la cullera a la boca perquè pots acabar pitxor que ell amb el danonino.