El "potito" de mango

Diumenge ens vam saltar una mica les indicacions de la pediàtra i varem decidir donar a provar un "potito" de mango a en Santi (Només tenia permesos els de poma, pera, prèssec, pruna i els cereals d'arròs i d'avena). El resultat va ser espectacular. A més em serveix perquè veieu i els que ho vau viure, recordeu, que realment s'havia d'assemblar en alguna cosa al seu pare: en "traga-aldabas".

Que per cert, les opinions ja estàn fifty-fifty entre que s'assembla a la mare i que s'assembla al pare. Però les orelles de'n Santi estàn tendint perillosament cap a l'avi patern, que suposo que estarà encantat. Vosaltres direu...

No te'l menjaries? En Santi no pas el "potito", eh?

Per cert, el morenet que surt intentant netejar (sense èxit) la boca d'en Santi, és el meu nebot, en Miguel. Entre el Miguel i en Santi s'està creant una relació molt maca. En Miguel sempre cuida i mima en Santi.

En Santi ¿¿¿parla???

Corrent el risc de ser una mica agosserat, us puc dir que aparentment, als seus 5 mesos i una mica més, en Santi ja vol dir la seva.

No només diu mama sinó que també diu papa. Bé... en realitat diu Mmmmmammmammm i quelcom semblant a Blaaaapppa però clarament es refereix a la Karen y a mí.

Apart, en Santi ja es capas, això sí, amb molt d'esfors de donar-se la volta completa i quedar cap per avall.

També ha aprés a fer bombolletes de saliva, petarrejar i llensar petons (esclar que més aviat sembla una molt bona imitació d'un peix quan llensa petons). En sí, se la passa menjant, dormint i petarrejant o llensant petons a tort i a dret.

En Santi cada dia que passa es torna un nen més alegre i rialler. Ahir, em va trobar a faltar després de 7 dies de veure'm pràcticament tot el día: se la va passar trist i ploraner tot el dia fins que vaig arribar de treballar. Llavors va comensar la seva festa particular i vinga riure i vinga fer moneries!

Si no s'atura aviat, tindré molts problemes per no menjar-me'l un dia d'aquests.

Les sandalies de'n Santi

En Santi, encara no camina i en uns tres mesos aproximadament ja s'ha fotut les primeres sandalies (veure evidencia anexa).

La Segona Papilla

En Santi ja menja papilles! I sembla que li hagin de fotre...

Home, alguna cosa havia de treure del seu pare, no?




Com podeu veure, encara té certs problemes per diferenciar el que és comestible (papilla) del que no ho és (pitet) però com diuen aquí : "ahí la lleva".

Tintín?

El fill de Moctezuma

Einnnnn?

"Què fas, eh? Què és això que fa llumetes?"

Petit Gegant

Queda confirmat que en Santi es fort com un roure i està saníssim (bé deixant de banda el seu refluxe, que per altra banda tots els bebés tenen avui en dia).

Després de la visita a la pediatra d'ahir :

Talla : 67 cm (que es diu aviat)
Pes : 6 Kilos 900 grams ( o sea, 7 Kg pràcticament)

Conclusió : es molt alt per la seva edat ( 3 mesos i 8 dies). Per la seva alsada, està bé de pes (es nota que la pediatra no l'ha de carregar en brassos massa sovint).

En quant a l'operació (pels que no ho sabeu, dissabte van operar en Santi de la fimosis, altrament i malament coneguda com a circumsició) en Santi també està perfectament. De fet, ni ho sembla pas que li hagit tallat un trocet de pirulí. El paio com si res haguès passat. Només cal veure les fotos que vaig penjar ahir.

Afortunadament, i malgrat que l'únic que n'estava convensut era jo, en Santi és la mar de tranquil, dorm tota la nit d'una tirada i es porta generalment molt bé. És molt rialler i li encanta que li estiguin dient mariconades (cosa de la qual jo n'estava totalment en contra, però ¿Qui carai es pot resistir amb aquesta carona?). Així que, gràcies al cel, ha tret el meu caràcter tot i que quan té gana li surt el caràcter de sa mare, la seva tieta Anna i part de la familia Alacid, jejejejeje Només quan té gana eh? Això sí que no ho perdona (una altra cosa que ha tret de mí perquè em sembla que ara que comenci amb les papilles haurem de rescatar la vella tradició de tenir preparades dues culleres perquè el nen pugui menjar non-stop. Del contrari, ens exposem a un dels seus "berrinches".

Fotos

No és un sol? És la primera vegada que fem l'intent de que dormi al bressol i també la primera vegada que abrassa el seu osset de peluix. No és mono?

+3M

Avui en Santi fa el seu primer trimestre!!!!!

Ja està enorme i cada día és més rialler i més felis. Jo he arribat a la conclusió de que tinc cara d'acudit perquè només em veu i el paio es parteix el cul.

Ja sé que es pura casualitat pero hem detectat uns quants "ma-ma" i almenys un "pa-pa" entre els seus balbuceixos. Serà casualitat o no? Que per cert, el paio sembla lloro, em fot unes pallisses que em posen els pèls de gallina només de pensar què passarà quan aprengui a parlar de veritat.

De fet, a la UNAM (Universitat Nacional Autónoma de México), van fer un estudi que fa caure el gran mite de que les dones parlen per les mànigues: resulta que és al contrari, els nens en edat escolar parlen més que les nenes i a les nenes se'ls facilita més organitzar-se i posar-se d'acord en un grup... Xin! Quina desilusió! Tota la vida enganyats!