Corrent el risc de ser una mica agosserat, us puc dir que aparentment, als seus 5 mesos i una mica més, en Santi ja vol dir la seva.
No només diu mama sinó que també diu papa. Bé... en realitat diu Mmmmmammmammm i quelcom semblant a Blaaaapppa però clarament es refereix a la Karen y a mí.
Apart, en Santi ja es capas, això sí, amb molt d'esfors de donar-se la volta completa i quedar cap per avall.
També ha aprés a fer bombolletes de saliva, petarrejar i llensar petons (esclar que més aviat sembla una molt bona imitació d'un peix quan llensa petons). En sí, se la passa menjant, dormint i petarrejant o llensant petons a tort i a dret.
En Santi cada dia que passa es torna un nen més alegre i rialler. Ahir, em va trobar a faltar després de 7 dies de veure'm pràcticament tot el día: se la va passar trist i ploraner tot el dia fins que vaig arribar de treballar. Llavors va comensar la seva festa particular i vinga riure i vinga fer moneries!
Si no s'atura aviat, tindré molts problemes per no menjar-me'l un dia d'aquests.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
aquet nen ( que sera nu niño prodigio esta cla) pude li cumença ha mulesta la boca , osigui li surtiran les dentetas segu ,
Mama, les dentetes ja li han sortit desde fa com unes dues setmanes o sigui que fijo que sí.
Publicar un comentario