VISITES

En Santi està ben emocionat. Apart de que es nota de per sí, m'ho ha fet veure a la seva manera.

I és que si tot va bé, demà rebrà dues visites molt importants: els seus avis paterns creuaràn l'Atlàntic per conèixer-lo i això no passa pas cada dia.


Esclar, que el sentiment és recíproc, oi?


Així que en Santi ha decidit que ha arribat el moment de fer una estiradeta per estar ben guapo i formòs per quan arribin els seus pares. Dimarts passat, a l'última visita a la doctora va mesurar 56 cm de llarg i va pesar gairebé 4.5 Kilos, lo qual, segons la doctora, vol dir que tot va perfectament (i no em negareu que en un mes, no esta gens malament).


Nosaltres, la Karen i jo, també anem que ens pugem per les parets perquè ja tenim ganes de veure els sogres/pares però sobretot perquè també els volem presentar això tan bonic que hem aconseguit fer entre tots dos.


Us podeu imaginar que tant a l'un com a l'altre se'ns cau la baba només de veure'l, oi?Repeteixo per enèssima vegada: mai havia sentit res d'igual en la meva vida i no us ho puc explicar i supera totes les meves espectatives.

En Santi no deixa de sorprendre'm cada día. Les coses que fa i les coses que aprèn em deixen bocabadat. Més que res perquè un espera que un nen d'un mes de vida no sigui capàs més que de demanar menjar, fer caca, plorar i dormir. Però en Santi és diferent, em sembla que serà ben inteligent. De vegades em fa l'efecte que fins i tot m'entèn quan li parlo i a la seva manera em parla també. Per exemple, quan li estic parlant i em quedo callat i vol que li segueixi parlant (posem que quan li estic donant el biberó) el paio se'm queda mirant fixament als ulls i ja sé que això vol dir que vol que li segueixi parlant. També he notat que quan li faig una pregunta, que òbviament no espero que em contesti, comensa a parpallejar. Suposo que deu notar instintivament l'entonació diferent i d'alguna manera reacciona.

Ahir, el vaig cambiar abans d'anar a dormir i no solsament es va portar rebé (tenint en compte que jo soc mig estúpid per batallar amb la robeta de nadó) sinó que li vaig demanar una mà per posar-li una màniga i me la va donar, li vaig demanar l'altre i talment com si m'entenguès, també me la va donar! (us dic que a vegades em deixa de pedra).

Quan alguna cosa no li agrada no plora, però grunyeix ostentosament. En Santi no plora per qualsevol cosa (quan té gana, el 95% dels cops, o quan sa mare li treu els mocs o li talla les ungles o quan li fa mal alguna cosa, el 5%). Quan una cosa li agrada o està content no xiscla sinó que fa com una espècie de sospir però difícilment riu. Ahir, diu la meva sogra que estava dormint i va roncar, i li deu haver fet gràcia perquè el paio s'estava partint el cul tot ben dormint.

Ahir, estava amb la tieta de la Karen. Jo estava ajudant la Karen a desmontar l'arbre de Nadal i tota la parafernalia (una activitat estimulant i amena igual que posar-lo) i m'hi vaig acostar i li vaig dir : Santi, l'any que vé, tú m'ajudaràs a posar i a treure l'arbre, eh?

I el paio que es comensa a partir el cul. I la tieta de la Karen que li diu : no et preocupis Santi, que és broma.

I jo que dic: no, no és broma. Ho dic molt seriosament.

I que comensa a plorar, pobret. Jejejejeje