Petit Gegant

Queda confirmat que en Santi es fort com un roure i està saníssim (bé deixant de banda el seu refluxe, que per altra banda tots els bebés tenen avui en dia).

Després de la visita a la pediatra d'ahir :

Talla : 67 cm (que es diu aviat)
Pes : 6 Kilos 900 grams ( o sea, 7 Kg pràcticament)

Conclusió : es molt alt per la seva edat ( 3 mesos i 8 dies). Per la seva alsada, està bé de pes (es nota que la pediatra no l'ha de carregar en brassos massa sovint).

En quant a l'operació (pels que no ho sabeu, dissabte van operar en Santi de la fimosis, altrament i malament coneguda com a circumsició) en Santi també està perfectament. De fet, ni ho sembla pas que li hagit tallat un trocet de pirulí. El paio com si res haguès passat. Només cal veure les fotos que vaig penjar ahir.

Afortunadament, i malgrat que l'únic que n'estava convensut era jo, en Santi és la mar de tranquil, dorm tota la nit d'una tirada i es porta generalment molt bé. És molt rialler i li encanta que li estiguin dient mariconades (cosa de la qual jo n'estava totalment en contra, però ¿Qui carai es pot resistir amb aquesta carona?). Així que, gràcies al cel, ha tret el meu caràcter tot i que quan té gana li surt el caràcter de sa mare, la seva tieta Anna i part de la familia Alacid, jejejejeje Només quan té gana eh? Això sí que no ho perdona (una altra cosa que ha tret de mí perquè em sembla que ara que comenci amb les papilles haurem de rescatar la vella tradició de tenir preparades dues culleres perquè el nen pugui menjar non-stop. Del contrari, ens exposem a un dels seus "berrinches".

Fotos

No és un sol? És la primera vegada que fem l'intent de que dormi al bressol i també la primera vegada que abrassa el seu osset de peluix. No és mono?

+3M

Avui en Santi fa el seu primer trimestre!!!!!

Ja està enorme i cada día és més rialler i més felis. Jo he arribat a la conclusió de que tinc cara d'acudit perquè només em veu i el paio es parteix el cul.

Ja sé que es pura casualitat pero hem detectat uns quants "ma-ma" i almenys un "pa-pa" entre els seus balbuceixos. Serà casualitat o no? Que per cert, el paio sembla lloro, em fot unes pallisses que em posen els pèls de gallina només de pensar què passarà quan aprengui a parlar de veritat.

De fet, a la UNAM (Universitat Nacional Autónoma de México), van fer un estudi que fa caure el gran mite de que les dones parlen per les mànigues: resulta que és al contrari, els nens en edat escolar parlen més que les nenes i a les nenes se'ls facilita més organitzar-se i posar-se d'acord en un grup... Xin! Quina desilusió! Tota la vida enganyats!