En Santi está la mar de content amb les visites. Sobretot amb la seva àvia que no el deixa ni a "sol ni a sombra". Al seu avi encara és una mica reaci a carregar-lo però us puc assegurar que no el deixo marxar cap a les espanyes fins que no faci.
I us dic que està content perquè se li nota. Està més rialler i més enraonador (si, en Santi enraona a la seva manera).
Ara que de tant en tant, fa la seva gràcia. Com diumenge per exemple, estàvem a Coyoacán prenent uns Smoothies (una espècie de granitzat) i la Karen el va cambiar de roba perquè comensava a fer fred després de donar-li el biberó. A en Santi no se li va acudir res més que esperar a que l'haguèssin cambiat per vomitar tota la llet que havia près. En Santi és així de graciós... I davant dels avis! Jejejejejeje
En Santi té un do especial i ja ens ho està comensant a demostrar. Quant està dormint t'enganxa la son. Ahir, mentres la Karen rentava biberons, jo l'estava carregant i per poc i em quedo totalment adormit amb ell en brassos... cosa que procuraré no torni a passar perquè em fa una por que em moro.
martes, 13 de enero de 2009
jueves, 8 de enero de 2009
VISITES
En Santi està ben emocionat. Apart de que es nota de per sí, m'ho ha fet veure a la seva manera.
I és que si tot va bé, demà rebrà dues visites molt importants: els seus avis paterns creuaràn l'Atlàntic per conèixer-lo i això no passa pas cada dia.
Esclar, que el sentiment és recíproc, oi?
Així que en Santi ha decidit que ha arribat el moment de fer una estiradeta per estar ben guapo i formòs per quan arribin els seus pares. Dimarts passat, a l'última visita a la doctora va mesurar 56 cm de llarg i va pesar gairebé 4.5 Kilos, lo qual, segons la doctora, vol dir que tot va perfectament (i no em negareu que en un mes, no esta gens malament).
Nosaltres, la Karen i jo, també anem que ens pugem per les parets perquè ja tenim ganes de veure els sogres/pares però sobretot perquè també els volem presentar això tan bonic que hem aconseguit fer entre tots dos.
Us podeu imaginar que tant a l'un com a l'altre se'ns cau la baba només de veure'l, oi?Repeteixo per enèssima vegada: mai havia sentit res d'igual en la meva vida i no us ho puc explicar i supera totes les meves espectatives.
En Santi no deixa de sorprendre'm cada día. Les coses que fa i les coses que aprèn em deixen bocabadat. Més que res perquè un espera que un nen d'un mes de vida no sigui capàs més que de demanar menjar, fer caca, plorar i dormir. Però en Santi és diferent, em sembla que serà ben inteligent. De vegades em fa l'efecte que fins i tot m'entèn quan li parlo i a la seva manera em parla també. Per exemple, quan li estic parlant i em quedo callat i vol que li segueixi parlant (posem que quan li estic donant el biberó) el paio se'm queda mirant fixament als ulls i ja sé que això vol dir que vol que li segueixi parlant. També he notat que quan li faig una pregunta, que òbviament no espero que em contesti, comensa a parpallejar. Suposo que deu notar instintivament l'entonació diferent i d'alguna manera reacciona.
Ahir, el vaig cambiar abans d'anar a dormir i no solsament es va portar rebé (tenint en compte que jo soc mig estúpid per batallar amb la robeta de nadó) sinó que li vaig demanar una mà per posar-li una màniga i me la va donar, li vaig demanar l'altre i talment com si m'entenguès, també me la va donar! (us dic que a vegades em deixa de pedra).
Quan alguna cosa no li agrada no plora, però grunyeix ostentosament. En Santi no plora per qualsevol cosa (quan té gana, el 95% dels cops, o quan sa mare li treu els mocs o li talla les ungles o quan li fa mal alguna cosa, el 5%). Quan una cosa li agrada o està content no xiscla sinó que fa com una espècie de sospir però difícilment riu. Ahir, diu la meva sogra que estava dormint i va roncar, i li deu haver fet gràcia perquè el paio s'estava partint el cul tot ben dormint.
Ahir, estava amb la tieta de la Karen. Jo estava ajudant la Karen a desmontar l'arbre de Nadal i tota la parafernalia (una activitat estimulant i amena igual que posar-lo) i m'hi vaig acostar i li vaig dir : Santi, l'any que vé, tú m'ajudaràs a posar i a treure l'arbre, eh?
I el paio que es comensa a partir el cul. I la tieta de la Karen que li diu : no et preocupis Santi, que és broma.
I jo que dic: no, no és broma. Ho dic molt seriosament.
I que comensa a plorar, pobret. Jejejejeje
I és que si tot va bé, demà rebrà dues visites molt importants: els seus avis paterns creuaràn l'Atlàntic per conèixer-lo i això no passa pas cada dia.
Esclar, que el sentiment és recíproc, oi?
Així que en Santi ha decidit que ha arribat el moment de fer una estiradeta per estar ben guapo i formòs per quan arribin els seus pares. Dimarts passat, a l'última visita a la doctora va mesurar 56 cm de llarg i va pesar gairebé 4.5 Kilos, lo qual, segons la doctora, vol dir que tot va perfectament (i no em negareu que en un mes, no esta gens malament).
Nosaltres, la Karen i jo, també anem que ens pugem per les parets perquè ja tenim ganes de veure els sogres/pares però sobretot perquè també els volem presentar això tan bonic que hem aconseguit fer entre tots dos.
Us podeu imaginar que tant a l'un com a l'altre se'ns cau la baba només de veure'l, oi?Repeteixo per enèssima vegada: mai havia sentit res d'igual en la meva vida i no us ho puc explicar i supera totes les meves espectatives.
En Santi no deixa de sorprendre'm cada día. Les coses que fa i les coses que aprèn em deixen bocabadat. Més que res perquè un espera que un nen d'un mes de vida no sigui capàs més que de demanar menjar, fer caca, plorar i dormir. Però en Santi és diferent, em sembla que serà ben inteligent. De vegades em fa l'efecte que fins i tot m'entèn quan li parlo i a la seva manera em parla també. Per exemple, quan li estic parlant i em quedo callat i vol que li segueixi parlant (posem que quan li estic donant el biberó) el paio se'm queda mirant fixament als ulls i ja sé que això vol dir que vol que li segueixi parlant. També he notat que quan li faig una pregunta, que òbviament no espero que em contesti, comensa a parpallejar. Suposo que deu notar instintivament l'entonació diferent i d'alguna manera reacciona.
Ahir, el vaig cambiar abans d'anar a dormir i no solsament es va portar rebé (tenint en compte que jo soc mig estúpid per batallar amb la robeta de nadó) sinó que li vaig demanar una mà per posar-li una màniga i me la va donar, li vaig demanar l'altre i talment com si m'entenguès, també me la va donar! (us dic que a vegades em deixa de pedra).
Quan alguna cosa no li agrada no plora, però grunyeix ostentosament. En Santi no plora per qualsevol cosa (quan té gana, el 95% dels cops, o quan sa mare li treu els mocs o li talla les ungles o quan li fa mal alguna cosa, el 5%). Quan una cosa li agrada o està content no xiscla sinó que fa com una espècie de sospir però difícilment riu. Ahir, diu la meva sogra que estava dormint i va roncar, i li deu haver fet gràcia perquè el paio s'estava partint el cul tot ben dormint.
Ahir, estava amb la tieta de la Karen. Jo estava ajudant la Karen a desmontar l'arbre de Nadal i tota la parafernalia (una activitat estimulant i amena igual que posar-lo) i m'hi vaig acostar i li vaig dir : Santi, l'any que vé, tú m'ajudaràs a posar i a treure l'arbre, eh?
I el paio que es comensa a partir el cul. I la tieta de la Karen que li diu : no et preocupis Santi, que és broma.
I jo que dic: no, no és broma. Ho dic molt seriosament.
I que comensa a plorar, pobret. Jejejejeje
martes, 6 de enero de 2009
Reis!
Espero que els Reis d'Orient s'hagin portat bé amb vosaltres (si vosaltres us heu portat bé, esclar).
Avui és un dia forsa especial per nosaltres tres: son els primers Reis d'en Santi!!!!! Els sentiments són una mica agredolsos malgrat tot. Aquí, el dia de Reis, no és pas festa oficial i per tant haig de treballar i en Santi no "obrirà" els seus regals fins que jo arribi (nota: jo em moria de ganes de donar-li desde diumenge però no m'han pas donat permís... Coses de la Reina Consort).
Avui, a l'espera de que els seus tiets i futurs padrins li portin el que haurà rebut a casa seva aquest cap de setmana (un aqüari amb llum i música i peixos que es mouen i que es posa al bressol... M'ho han xivat els Reis Padrins, jejejej), en Santi rebrà dos regalasos!
El primer serà un gimnàs Fisher Price perquè vagi experimentant i agafant forsa a cames i brasos (que creieu-me que no li fa pas falta! Ja van varies vegades que es dona la volta tot solet).
A més, la Reina Consort, va afegir una cadireta vibratoria amb sons de la natura i música. En realitat no és una cadireta vibratòria, el senyor Fisher-Price diu que és un seient rebotador i ell n'és l'expert així que li farem cas.
Avui és un dia forsa especial per nosaltres tres: son els primers Reis d'en Santi!!!!! Els sentiments són una mica agredolsos malgrat tot. Aquí, el dia de Reis, no és pas festa oficial i per tant haig de treballar i en Santi no "obrirà" els seus regals fins que jo arribi (nota: jo em moria de ganes de donar-li desde diumenge però no m'han pas donat permís... Coses de la Reina Consort).
Avui, a l'espera de que els seus tiets i futurs padrins li portin el que haurà rebut a casa seva aquest cap de setmana (un aqüari amb llum i música i peixos que es mouen i que es posa al bressol... M'ho han xivat els Reis Padrins, jejejej), en Santi rebrà dos regalasos!
El primer serà un gimnàs Fisher Price perquè vagi experimentant i agafant forsa a cames i brasos (que creieu-me que no li fa pas falta! Ja van varies vegades que es dona la volta tot solet).
A més, la Reina Consort, va afegir una cadireta vibratoria amb sons de la natura i música. En realitat no és una cadireta vibratòria, el senyor Fisher-Price diu que és un seient rebotador i ell n'és l'expert així que li farem cas.
La part del mig fa l'efecte de ser una cascada per on cau l'aigua (una virgueria, vaja!).
Segons el senyor Fisher-Price, el seient estimula els seus sentits, les seves habilitats motores i l'aprenentatge a través del descobriment (causa-efecte : el nen aprèn que perquè s'encenguin els llums i soni la música ha d'esbatussar els micos que penjen).
Vaja, que no entenc com no hem sortit imbècils tots els que no hem tingut una cadireta d'aquestes (perdò! Seient rebotador).
En fí, ja us ensenyaré la cara d'en Santi quan estreni els seus regals de reis.
lunes, 5 de enero de 2009
jueves, 1 de enero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
