Passejant pels blogs he trobat unes fotos interessants que, com passa darrerament amb asiduitat, m'han projectat cap al futur. Ja tinc unes ganes inmenses d'ensenyar a llegir en Santi. Com perquè després surti a sa mare i no li agradi...!
En fí esperem que sí.
Tots sabeu el que m'agrada llegir ( i escriure!) i per mí seria molt bonic que en Santi heretés aquest amor pels llibres (en realitat, us comfesso que no és amor pels llibres, és amor per les històries).
La majoria sabeu que jo vaig heretar aquest amor des de ben petit, del meu avi, que ben aviat em va acostumar a disfrutar amb les histories clàssiques d'aventures. Bàsicament de Juli Verne (Quin paio, eh? Algún dia n'escriuré quatre ratlles.).
Sabeu? No entenc a les persones que no els agrada llegir. Jo estic convensut de que almenys el 70% de les coses que sé, les sé perquè les he llegit en un llibre (i bàsicament són novel.les el que llegeixo...). O sigui, és útil i entretingut a la vegada! De veritat que no ho entenc.
De la mateixa manera, ahir mentres prenia un suc amb l'amic que em fa favor de portarme a la feina gairebé tots els dies vaig veure que a l'escola del davant de la paradeta de sucs on parem hi havia un munt d'autobusos i pares de nens. Els nens marxaven d'excursió i els pares els estaven esperant per acomiadar-los. Anaven a la "Ciudad de los niños" que és literalment una ciutat a escala on els nens poden fer coses d'adults... Bé potser no totes les coses d'adults, oi? Em refereixo a conduir, anar a la perruqueria, fer de bombers, anar al cine, atendre un supermercat...
I... ho heu endevinat! Em vaig imaginar en la mateixa situació que aquests pares. Acomiadant en Santi que marxava d'excursió. Encara m'enrecordo quan al que acomiadaven ( i rebien ) era a mí! Juarrr! Qué fort! Me'n moro de ganes i també de portar en Santi a la "Ciudad de los niños"!
